dijous, 17 de maig de 2012

Reflexions sobre altres reflexions

Llegint un capítol del llibre Siete años de experiencia de usuario del Daniel Torres Burriel sobre els prototipus web en paper, m'agradaria explicar una mica la meva pròpia experiència amb el llapis i la goma d'esborrar
Quan vaig començar a fer wireframes i coses d'aquestes a l'empresa on treballo ara i vaig demanar un llapis, una goma i una maquineta de fer punta, me van mirar fixament, diria que amb condescendència, sobretot en les reunions que teníem d'inici del projecte on anàvem perfilant l'estructura de la web i jo anava "fent ratlles" en una llibreta que després traslladava a MS Visio i després a PDF que això del Visio és massa raro.
A mi que fer coses a mà sempre m'ha agradat, trobo que poder definir amb llapis i paper aporta molt més que anar directament a l'ordinador. Per exemple el fet d'anar guixant línies sense ordre ni concert mentre vas pensant en com serà un menú amb el seu submenú, anar escrivint a mode de recordatori aquí i allà, xifres, que si píxels que han de tenir les imatges, que si la data d'entrega, que si fletxes amunt i avall per indicar una acció, llistat d'elements d'una fitxa de producte, etc.
Quan portada dos anys ben bons prototipant amb Visio, fent anar un sistema de grids (el de 960 a 12 columnes!!), havent-me creat fins hi tot una petita biblioteca d’elements tipus formularis, blocs de continguts, etc., un visionari de la l'empresa va dir que MS Visio era cutre, i que s'havia de fer tot amb Fireworks.
Ja sé que l'eina és el de menys, el problema va ser la imposició. Evidentment el seu suggeriment / imposició va entrar per una orella i va sortir per l'altra.
El tema és que després de 4 anys, ja ningú qüestiona ni el llapis ni la llibreta i pobre del que qüestioni el Visio!! (xD).
Recomanem llegir i fullejar (com es fulleja un llibre en .pdf?) les reflexions sobre el món UX durant 7 anys del Daniel.