dissabte, 3 de novembre de 2012

Arquitectura de la informació per a aplicacions mòbils.

Ja vam parlar en anteriors entrades que dissenyar per a mòbils és una mica diferent que fer-ho per a la web.
Els smartphones són eines bàsicament de consulta i per tant cal no sobrecarregar l’aplicació ni tampoc oferir en una sola pàgina tots els continguts disponibles (de tots és ben sabut que això també s’aplica a la web).
L’arquitectura de la informació per a una aplicació mòbil ens porta un pas més enllà i com veurem té els seus propis patrons de disseny encara que també es poden aplicar els tradicionals que coneixem en web. És important recordar que no hi ha una única manera de construir una bona arquitectura de la informació i que sempre depèn del tipus d’aplicació, dels continguts, tecnologia emprada, dispositiu, etc.
Podem aplicar diferents tècniques per construir el sistema de menús, pàgines o seccions.

Sistema jeràrquic. Aquest és un dels sistemes més coneguts i que s’ha fet anar en moltíssimes pàgines web, parteix d’un node pare (plana principal o índex) del que van sortint nodes fills. Aquest sistema és l’adequat per a llocs o aplicacions que tenen molt contingut però pot resultar carregós en una aplicació mòbil pel reduït espai de pantalla disponible. A més la idea de navegació jerarquitzada que necessita de breadcrumbs o camí recorregut és un concepte propi de la web, que en aplicacions natives per a dispositius mòbils no s’aplica. Cal pensar també que en una app els nivells de profunditat cal que siguin els mínims i els sistema jeràrquic ens empeny a crear subnivells.

Sistema Hub. Aquest és el model per defecte en l’iPhone d’Apple. Consta d’un índex central des del qual els usuaris poden navegar cap a altres “planes” de la pròpia aplicació. Dins de cada plana, l’usuari no pot fer res més que veure’n el contingut i tornar a l’índex per anar a una altra plana. Aquets sistema és útil per aplicacions petites o en les que cada plana només realitza un acció.

Sistema lineal. Amb aquest sistema partint d’una pàgina inicial es va accedint a la vista detall. Imaginem-nos un llistat principal del que al seleccionar un ítem d’aquest llistat anem a veure’n el detall que a la vegada torna a ser un llistat. Aquest sistema ens permet navegar endavant i enrere i ens dóna una visió molt clara d’on som i també des d’on hem vingut.

Sistema de pestanyes: és el sistema més fàcil d’entendre i visualment més conegut pels usuaris. Consisteix en tenir en format de pestanyes totes les pàgines o seccions de l’aplicació i poder navegar per aquestes pestanyes. Segons la secció on ens trobem la seva pestanya quedarà marcada o ressaltada d’alguna forma (color, mida, etc.)

Vista filtrada. Els amics filtres sempre ens acompanyaran, veritat? De tots és conegut com funcionen. Permet a l'usuari navegar dins d'un conjunt de dades mitjançant la selecció d'opcions de filtre, per tant és una “navegació personalitzada”. És útil per aplicacions molt grans amb una gran quantitat de continguts, però, siguem clars, no es pot filtrar per tot i alhora, bé sí que es pot, però no es recomana, la corba d’aprenentatge pot ser llarga i el sistema pot ser molt complex.

Després de veure una mica com són i com funcionen tots aquests sistemes, ens preguntem i quin és el millor? La resposta és senzilla: tots ho són, però cal aplicar-los seguint criteris de sentit comú (d’acord), i també quin tipus d’aplicació s’ha de desenvolupar, quins continguts tindrà, a quin tipus d’usuaris va enfocada i per quin dispositiu.