Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris usabilitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris usabilitat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de novembre del 2012

Arquitectura de la informació per a aplicacions mòbils.

Ja vam parlar en anteriors entrades que dissenyar per a mòbils és una mica diferent que fer-ho per a la web.
Els smartphones són eines bàsicament de consulta i per tant cal no sobrecarregar l’aplicació ni tampoc oferir en una sola pàgina tots els continguts disponibles (de tots és ben sabut que això també s’aplica a la web).
L’arquitectura de la informació per a una aplicació mòbil ens porta un pas més enllà i com veurem té els seus propis patrons de disseny encara que també es poden aplicar els tradicionals que coneixem en web. És important recordar que no hi ha una única manera de construir una bona arquitectura de la informació i que sempre depèn del tipus d’aplicació, dels continguts, tecnologia emprada, dispositiu, etc.
Podem aplicar diferents tècniques per construir el sistema de menús, pàgines o seccions.

Sistema jeràrquic. Aquest és un dels sistemes més coneguts i que s’ha fet anar en moltíssimes pàgines web, parteix d’un node pare (plana principal o índex) del que van sortint nodes fills. Aquest sistema és l’adequat per a llocs o aplicacions que tenen molt contingut però pot resultar carregós en una aplicació mòbil pel reduït espai de pantalla disponible. A més la idea de navegació jerarquitzada que necessita de breadcrumbs o camí recorregut és un concepte propi de la web, que en aplicacions natives per a dispositius mòbils no s’aplica. Cal pensar també que en una app els nivells de profunditat cal que siguin els mínims i els sistema jeràrquic ens empeny a crear subnivells.

Sistema Hub. Aquest és el model per defecte en l’iPhone d’Apple. Consta d’un índex central des del qual els usuaris poden navegar cap a altres “planes” de la pròpia aplicació. Dins de cada plana, l’usuari no pot fer res més que veure’n el contingut i tornar a l’índex per anar a una altra plana. Aquets sistema és útil per aplicacions petites o en les que cada plana només realitza un acció.

Sistema lineal. Amb aquest sistema partint d’una pàgina inicial es va accedint a la vista detall. Imaginem-nos un llistat principal del que al seleccionar un ítem d’aquest llistat anem a veure’n el detall que a la vegada torna a ser un llistat. Aquest sistema ens permet navegar endavant i enrere i ens dóna una visió molt clara d’on som i també des d’on hem vingut.

Sistema de pestanyes: és el sistema més fàcil d’entendre i visualment més conegut pels usuaris. Consisteix en tenir en format de pestanyes totes les pàgines o seccions de l’aplicació i poder navegar per aquestes pestanyes. Segons la secció on ens trobem la seva pestanya quedarà marcada o ressaltada d’alguna forma (color, mida, etc.)

Vista filtrada. Els amics filtres sempre ens acompanyaran, veritat? De tots és conegut com funcionen. Permet a l'usuari navegar dins d'un conjunt de dades mitjançant la selecció d'opcions de filtre, per tant és una “navegació personalitzada”. És útil per aplicacions molt grans amb una gran quantitat de continguts, però, siguem clars, no es pot filtrar per tot i alhora, bé sí que es pot, però no es recomana, la corba d’aprenentatge pot ser llarga i el sistema pot ser molt complex.

Després de veure una mica com són i com funcionen tots aquests sistemes, ens preguntem i quin és el millor? La resposta és senzilla: tots ho són, però cal aplicar-los seguint criteris de sentit comú (d’acord), i també quin tipus d’aplicació s’ha de desenvolupar, quins continguts tindrà, a quin tipus d’usuaris va enfocada i per quin dispositiu.
Read more ...

dijous, 18 d’octubre del 2012

Disseny d’interfície d’usuari, aspectes bàsics

De la mateixa manera que un excés d'informació és igual a desinformació, un excés de simplificació ens porta també a la desinformació en el sentit de no saber què és el que veiem i què podem fer amb el que tenim.
Els partidaris del KISS (Keep it simple, diria que l'stupid no caldria), a banda d’intentar eliminar el "desordre" cauen en el defecte d’eliminar característiques i funcionalitats que no són supèrflues o tenen tendència a amargar-ho tot.
El terme mig es difícil d'aconseguir!
En la meva experiència he passat de dissenyar interfícies de pàgines web a interfícies d'aplicacions i les necessitats d'unes i altres són molt diferents.
Per una banda les webs tenen un component visual, de identitat i de disseny molt important que en el disseny de la interfície ha de tenir-se en compte. A més cal saber a quin públic objectiu està enfocada aquella web (sí, la web és per tothom, però no és el mateix una web d'una administració pública que d'una agència de publicitat o una botiga online).
Per l'altra les aplicacions ja siguin per web, d'escriptori o per dispositius mòbils necessiten d'un estudi acurat sobre les característiques i funcionalitats que tindrà, sobre si els usuaris trobaran o no les eines amb facilitat, en definitiva, si la sabran fer anar o no en base al que es dissenyi.
Així a l’hora d’enfrontar-nos a un nou disseny d’interfície i després de valorar tots els factors, podem començar per les coses més bàsiques, les que han d’existir en el disseny sense cap tipus de discussió, és a dir:
  1. Capçalera
  2. Navegació
  3. Zona de continguts
  4. Peu
Sí, sembla molt senzill, però és en els detalls, en la disposició i en el funcionament on ens trobarem amb les dificultats.
Si pensem en la capçalera, on col·locarem el nom, títol o logotip de l’aplicació, si aquesta capçalera cal que destaqui o no, si allí hi posarem en el cas d’una aplicació web, les dades de l’usuari connectat, les opcions de configuració i el botó sortir.
Si pensem en la navegació, hem de pensar en el model dades i en l’arbre de continguts i també en el tipus de navegació que ha de tenir l’aplicació: Menú principal, menú secundari, desplegable, breadcrumbs, pestanyes.
Si pensem en la zona de continguts: Si cal que sigui a pantalla completa o dividir la pantalla per oferir més informació. Com s’han d’estructurar aquests continguts: títol de la plana o secció que estem veient, quina jerarquia visual de continguts cal seguir, si cal amagar-ho tot o mostrar-ho tot.
Si pensem en el peu: què hi hem de posar al peu? una imatge per tancar el disseny, accessos directes a seccions destacades, un menú de configuració, l’ajuda o el mapa web.

En continuarem parlant
Read more ...

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Pensant i dissenyant pel mòbil. Part III

Si tot i seguir les Guidelines marcades per cada SO, encara ens trobem una mica perduts, només cal que naveguem una mica més per internet per veure i trobar inspiració. Per això avui us presentem unes quantes webs amb exemples d’interfícies per a dispositius mòbils, allò que en diuen Mobile User Interface Patterns.

Pttrns 
Aquí trobarem una amplia galeria amb exemples de tot tipus llistats de notícies, perfils d’usuari, calendaris, navegació, etc.

Mobile Patterns
No és una galeria tant exhaustiva, però trobarem composicions de pantalla, navegació a mida, exemples de pantalles d’inici, etc.

UI Parade
Trobarem detalls interessants com per exemple botons, gràfiques, formularis, tant per aplicacions mòbils com per web.


Read more ...

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Pensant i dissenyant pel mòbil. Part II

A banda de fer cas a les Design Guidelines dels diferents sistemes operatius dels dispositius mòbils (si us plau feu-n’hi cas que per alguna cosa hi són), hi ha unes quantes normes que cal seguir independentment del SO.
  • Ús d’una grid per a la distribució de les diferents seccions de contingut
  • Quan sigui possible usar només una columna en els llistats d’elements, per exemple:
  • L’estructura de navegació ha de tenir poca profunditat, caldria que la navegació no superés 3 nivells de profunditat
  • L’ordenació dels elements fer-la segons criteris d'ús i importància
  • Els botons que pugui tenir el dispositiu hi són i cal fer-los anar
  • Contrast i colors: com ja dèiem en el post anterior smartphones i tablets es poden fer anar en qualsevol lloc, amb molta o poca llum, hem de ser conscients d'això a l'hora d'aplicar el disseny gràfic de l'aplicació

  • Tipografia i textos, us heu adonat que normalment la mida de la lletra en una aplicació mòbil és més gran que en una web? és importat dir el que volem dir, encara més com ho diem i molt més important encara com ho reflectim, així que cal fer un bon ús del tipus de lletra. Les Guidelines de cada SO ens diran quina és la més adequada.

  • Els formularis: si ja són un maldecap (cada vegada menys dolorós) en la web, imagina't en un dispositiu mòbil! Què hem de fer? Etiquetar sempre, sempre, sempre els camps, oferir pistes del format esperat en cada camp, oferir valors per defecte (sempre que sigui possible, és clar). I molt millor si es canvia la entrada de text per llistes de selecció múltiple (sempre que sigui possible)
  • Icones: que s'entenguin sobretot, i millor utilitzar estàndards de significat i/o acompanyar-les d'un literal


Design Guidelines:
User Interface Guidelines Android
iOS Human Interface Guidelines
UX guidelines for Windows
Read more ...

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Pensant i dissenyant pel mòbil. Part I

Ara que cada cop es veu més clar que el futur de la web va cap al mòbil, és l’hora de començar a pensar com seran les pàgines i els aplicacions, si ens convé adaptar el nostre lloc web per a la seva visualització en smartphones i tablets i si ens convé més crear una aplicació nativa.
De moment i per no atabalar-se massa podem començar a pensar què de diferent té navegar amb un mòbil i què tenen d’especial les aplicacions que es desenvolupen per als smartphones i les tablets.


Què en sabem de l’ús que se’n fa dels mòbils?
  • Els mòbils s’usen a tot arreu en entorns on hi ha o molta llum (al carrer) o molt poca, per tant el contrast que hi pugui haver entre els elements és un factor a tenir en compte.
  • Pantalla petita, la màxima “less is more” ha de ser present sempre.
  • Amb un mòbil no programen aplicacions ni construïm pagines web, amb un mòbil el que fem es consultar informació.
  • S’utilitzen amb els dits i per tant les zones sensibles han ser suficientment grans i separades unes de les altres.
La facilitat d'ús ha de ser la pedra angular de les aplicacions mòbils i en general hem de tenir en compte el següent:

  • L’usuari cal que sàpiga on és i quines opcions té disponibles.
  • Un mòbil és un aparell que es consulta en un entorn ple de distraccions i allò que l’usuari veu ha de ser fàcilment entès i conegut.
  • Prevenció enfront d'errors: estadísticament un usuari se sent molt més frustrat quan falla una aplicació o web que es consulta amb el mòbil que una web o aplicació que es visualitza en un ordinador (portàtil o de sobretaula).
Per construir correctament una web o una app pel mòbil primer hem de conèixer en quin dispositiu es visualitzarà, quin sistema operatiu farà rutllar la nostra aplicació web, conèixer si cada SO té unes Design guidelines recomanades que cal seguir, si existeixen botons físics en el dispositiu, com son els moviments que es poden fer i com és el clic, si els botons tenen només un estat o més d'un, en definitiva conèixer, tocar, provar i testejar amb els diferents dispositius.
Read more ...

dijous, 5 de juliol del 2012

Recursos UX i més

Als que us agrada aquestes coses de UX, usabilitat, arquitectura de la informació, wireframes i Mockups, us presentem un recull de webs i comptes de Twitter sobre aquests temes:



UX Magazine: Magnífics articles sobre UX de grans gurús del tema amb actualització freqüent.

The UX Bookmark de tot i amb ganes sobre UX: llibres, recursos, articles.

UX factory recursos al Twitter.

UX4Good: La lliga de superherois de l’UX.
A twitter i al web

UXFeeds notícies i alertes multiidioma a Twitter sobre el món UX, hem vist tuits en japonès!!.

Usability blog Blog sobre usabilitat amb molt bons articles i recursos.

Usabilidad y UX en castellà a Twitter.

UX Professionals: El grup de professionals de l'UX.

UX & Usability News: La vida és curta, fes-la usable.

UPA o UXPA: Associació de Professionals de l'usabilitat.

Uxplora: Borsa de treball sobre usabilitat, experiència d'usuari, arquitectura de la informació, disseny d'interacció, disseny d'interfícies i més.

Extra: Infografia / guia sobre les vertents professionals de l'UX (als EUA): UX Carrer Guide
Read more ...

dijous, 28 de juliol del 2011

Lliçons d’usabilitat web amb Chuck Norris

Chuck Norris que és la llum que il·lumina el camí d'aquest bloc, ens ofereix les següents lliçons sobre usabilitat web via Informous.com

Val a dir que aquest post compta amb el Segell de qualitat Chuck Norris Approved.
Read more ...

dilluns, 11 de juliol del 2011

La importància de l'espai en blanc en la web

L’espai en blanc no és només l’espai que separa un contingut d’un altre, és un component més del nostre disseny.
L’espai en blanc contribueix a l’equilibri dels elements que conformen un disseny. És necessari senyalar que l'espai en blanc no és necessàriament "blanc" és essencialment un espai buit. En el context del disseny web, l’espai en blanc es refereix a l'espai entre els diferents elements de disseny, és l'àrea entre el text, paràgrafs, imatges, enllaços i peus de pàgina, etc.

Tipus d'espais en blanc

Hi ha dos tipus d'espais en blanc en el disseny web.
L’espai en blanc actiu és l'espai deixat intencionadament de manera que ajudi a emfatitzar el contingut i/o a millorar l’estructura del disseny.

L'espai en blanc passiu és l’espai buit al voltant de la pàgina o l'àrea en blanc dins del contingut.

Els espais en blanc que podem controlar i que hem de revisar:
La distància entre línies
Interlineat òptim es pot aconseguir amb l'ajuda de CSS amb la propietat line-height.
Una plantilla de lloc web és més llegible i fàcil d'explorar quan hi ha prou espai entre línies. Si les línies són empesos massa a prop, l'exploració es fa difícil. Quan les línies estan massa separades les paraules són virtualment desconnectats

Marges
Aquest és l'espai al voltant d'un element en particular, sempre s’aconsella que aquest es controli mitjançant CSS amb les propietats margin i padding.
Cal tenir en compte el marge vertical i el marge horitzontal, si fem anar una plantilla de grids (960, etc.) l’espaiat horitzontal mínim ja el tenim solucionat (és l’espai entre columnes).
Un marge massa gran crea sensació de desconnexió, mentre que un marge massa petit dóna sensació d’aglutinament.

Encapçalaments
Els encapçalament són una molt bona forma de separar el contingut en porcions més petites i manejables. Utilitzarem espais en blanc per sota o per sobre dels encapçalaments de manera que ens ajudaran a separar conceptes i blocs de contingut.

Equilibri: allò tant senzill i a l’hora tant difícil
L'espai en blanc s'utilitza per crear un disseny equilibrat. Si no deixem espais buits entre continguts o blocs, els usuaris no poden descansar els ulls ni poden fer-se una idea dels blocs en que es divideix la pàgina.
Un bon disseny cal que mantingui un bon equilibri entre espais oberts i continguts, de manera que no confonguem a l’usuari deixant massa espai en blanc en àrees equivocades.
Read more ...

dilluns, 11 d’abril del 2011

Disseny d'interacció per a facilitar l'experiència d'usuari

La revelació progressiva (en anglès Progressive Disclosure) és una tècnica de disseny d’interacció que ens ajuda a reduir l’excés d’informació que es mostra en un pàgina web, de manera que aquesta es vagi mostrant a poc a poc, és a dir, que es vagi mostrant de manera progressiva. Es tracta del concepte de simplificació de les interfícies web, mostrar i amagar continguts de manera que els usuaris només es fixin en allò més rellevant o en allò que volem que tingui rellevància. Es tracta també de maximitzar l'espai disponible, intentant evitar l’excés d'scroll vertical, o no caure en la temptació de l'scroll horitzontal per a la navegació (si us plau no). També es tracta de no marejar ni espantar l’usuari amb massa continguts mostrats en una sola pantalla.

Com ho podem fer?
Menús desplegables
He de confessar que els menús desplegables no són del meu gust, potser per què encara tinc present les aberracions que es van fer fa uns anys amb el flash.
Un menú desplegable ben fet hauria de tenir les següents característiques per a que em dignés a veure'l com a una cosa útil, a saber:
  • Que funcioni amb tots els navegadors i amb totes les resolucions de pantalla
  • que no es perdi el focus del ratolí quan et mous dins del menú,
  • amb una animació bonica (res d'ensurts),
  • que no sigui intrusiu,
  • que no deformi la pàgina,
  • que no estigui fet amb flash.
En el tema que avui ens pertoca, un menú desplegable seria una bona solució per oferir no només subseccions si no també informació relacionada amb el que trobarem dins de la secció.

Light-box en les galeries d'imatges: es una manera efectiva de mostra més gran una imatge d’un galeria sense deixar la plana web on som, ni que la pàgina es deformi per la mida de la imatge, les diverses solucions de jQuery que podem trobar ens ajudaran a mostrar / amagar la nostra galeria d’imatges.
Tooltips: afegir més informació a una paraula, significat etimològic, el significat d’un acrònim o d’unes sigles, etc.
Finestres emergents: Gran aliades i a la vegades enemigues són les finestres emergents els típics pop-ups tant odiosos que ara cada cop més, són bloquejats pels navegadors web.
La solució és implementar aquestes finestres emergents de manera que no interfereixin en les tasques de l’usuari i sobretot i més important, que apareguin quan l’usuari vulgui
Botons d'acció: botons que ens indiquen llocs on anar (més informació, veure més), o els que ara estan de moda que duen llegendes del tipus “fes-ho ara”, “sí, ho vull comprovar”, etc. Aquests botons d’acció poden dur amagada informació addicional.
Ancoratges, tornar a dalt, tornar enrere, cerca avançada: enllaços molt i molt útils que potser no se’ls té massa en compte i que ajudem en la tasca de navegar pel web i sobretot per navegar en una mateixa plana.
Per a saber més
Read more ...

divendres, 10 de desembre del 2010

Criteris d'usabilitat que han de seguir els formularis d'entrada de dades

Criteris d'usabilitat que han  de seguir els formularis d'entrada de dades


Comprensió del formulari
L’usuari ha de veure clarament per a que serveix aquell formulari (registre, entrar, etc.)
Les etiquetes dels camps cal que expliquin clarament què cal introduir en cada camp.
Els camps de text d'entrada cal que indiquin la quantitat i el format de dades que ha d'introduir.
Quan les etiquetes siguin en forma de preguntes, aquestes cal que es presentin en un llenguatge clar i senzill.

Funcionament del formulari
Es aconsellable que els camps en els formularis continguin suggeriments, exemples o models de respostes per demostrar l'entrada esperada.
Cal que els formularis estiguin validats abans d'enviar el formulari.
Facilitar la correcció d'errors, per exemple situant el cursor allà on es requereix correcció
Els quadres de text cal que tinguin la longitud adequada per a la resposta esperada.

Ordenació del formulari
El camps del formulari s'agrupen de forma lògica, i cada grup té un títol.
És important no barrejar conceptes i que aquests estiguin ordenats.

Més informació a User focus Forms Checklist
Read more ...

dijous, 21 d’octubre del 2010

Criteris d’usabilitat que han de complir les pàgines d’inici

Es podria dir que l’èxit o fracàs d’una pàgina web depèn del que es mostra a la pàgina d’inici, aquí hi intervenen diversos factors el temps de descàrrega, els idiomes disponibles, el disseny gràfic, l’estructura, els continguts, etc. Per tant és important que posem atenció a allò que volem mostrar a la pàgina inicial, no només de forma estètica si no també de forma coherent.

Via  UserFocus us presento un recull de punts de valoració de les pàgines d’inici que ens poden ajudar a millorar el nostre web.

Continguts i navegació

  • La pàgina d’inici conté un cercador en una zona ben visible
  • Amb només un cop d’ull l’usuari ha de ser capaç d’entendre per on començar.
  • La pàgina d’inici cal que mostri totes les opcions principals i cal que sigui un bon exemple dels continguts que es trobaran en el lloc web.
  • Els continguts més útils es presenten a la pàgina d’inici o només a un clic de la pàgina d’inici
  • Les opcions de navegació estan ordenades de la manera més lògica o orientades a tasques
  • La zona de navegació està prou diferenciada i no es confon amb altres elements


Posicionament
  • Els enllaços i textos de la pàgina d’inici cal que contingui les paraules clau més importants
  • El title de la pàgina cal que proporcioni bona visibilitat pels els motors de cerca
  • La pàgina d’inici té una adreça URL fàcil de recordar


Aspecte i disseny

  • La pàgina d’inici conté elements gràfics significatius, cal evitar el clipart i les imatges de catàleg que no aportin valor als continguts exposats
  • El disseny de la pàgina d’inici ha de tenir aspecte professional i cal que doni una primera impressió positiva.
  • El disseny de la pàgina d’inici ha d’animar als usuaris a explorar el lloc web.
  • La pàgina d’inici té aspecte de pàgina d’inici, les pàgines interiors no s’han de confondre amb ella.
Read more ...

diumenge, 11 de juliol del 2010

Wireframes

Segons la Wikipèdia un Wireframe és una representació esquemàtica d'una pàgina web sense elements gràfics que mostren contingut i comportament de les pàgines. Serveixen com eina de comunicació i discussió entre arquitectes d'informació, programadors, dissenyadors i clients. També es poden utilitzar per a comprovar la usabilidad d'un lloc web.

Us presentem una col·lecció de recursos, eines i exemples sobre els prototipus web.

Read more ...

diumenge, 28 de febrer del 2010

Optimitzar la velocitat de les nostres pàgines webs.

Optimitzar la velocitat de les nostres pàgines webs.

Fer una pàgina web atractiva en disseny i rica en continguts no són raons suficients per a que els usuaris visitin la nostra pàgina, de fet es podria dir que el factor més important que fa que els usuaris visitin un pàgina web és la velocitat amb que aquesta es mostra.
Per tant és molt important que les nostres pàgines es visualitzin, a banda de correctament, de manera ràpida.
Gran part del temps que triga una pàgina web en visualitzar-se es mentre va descarregant tots els elements que la conformen: imatges, fulles d'estil, scripts, pluggins, etc. Intentar reduir el nombre de components que ha de carregar la pàgina per a mostrar-se seria una de les solucions per a una pàgina més ràpida.
Primer de tot hem de veure en què fallem, amb Pingdom Tools podem fer un testeig online de càrrega i velocitat del nostre web. Així veurem el temps que triga la nosta pàgina en mostrar-se i quins són els arxius que carrega, quins triguem més, de quins en prodríem prescindir, etc.
Exemple del temps de càrrega de http://limitnordest.blogspot.com/


També podem fer anar el complement per a Firefox Firebug que ens farà un análisi de la pàgina; a la pestanya de Xarxa (Red), podem comprovar la quantitat d'elements que ha de carregar la nostra pàgina així com el temps que triga, en quina seqüència es carreguen etc.



Gràcies a una altre component de Firefox PageSpeed podrem fer un diagnòstic de la velocitat de càrrega i ens donrà pistes de com millorar-ho.
Veure article


Eines i complements que milloren la velocitat de les nostres pàgines:
Eines de Google
Bones pràctiques de Yahoo
Read more ...

divendres, 25 de desembre del 2009

Bones pràctiques web: Vol. 3

Taules
Les taules es composen d’un conjunt de files i columnes de cel•les que es poden omplir amb text i gràfics. Les taules les utilitzarem per organitzar i presentar informació de manera estructurada, però mai per a maquetar continguts.
Justificació de les taules
S’aconsella posar sempre títol i resum de la taula.
Alineació: Selecció de l’alineació de la taula esquerra, centre o dreta.

Imatges
Les imatges reforçaran els textos i donaran “color” a la pàgina, amenitzen la lectura i aclareixen conceptes.
Les imatges les utilitzarem per a completar la informació dels textos.
Es desaconsella totalment l’ús de imatges de fons ja que dificulten la lectura i distreuen a l’usuari.
Text alternatiu: Breu descripció de la imatge. S’aconsella afegir sempre el text alternatiu per les imatges.

Enllaços
Els enllaços són parts de text les quals porten a una nova ubicació. En el llenguatge Web són molt importants, ja que són la essència de Internet.
Quan volem posar un enllaç, cal que ens assegurem que l’usuari el reconeixerà. Tant si és un enllaç intern, un enllaç extern o un enllaç a un document descarregable, cal que escrivim un text d’enllaç el suficientment descriptiu.
Cal evitar les expressions del tipus “Fes clic aquí”
Es recomana que el nombre de paraules que formin l’enllaç no superi de 4 paraules i que aquestes estiguin en una mateixa línia.

Imatges com enllaços

Utilitzar imatges com enllaços de vegades pot resultar molt més intuïtiu per a l’usuari. Tot i això no s’aconsellen ja que és possible que:
  • l’usuari no entengui la relació imatge – significat
  • l’usuari no entengui la imatge com un enllaç
  • la càrrega de la pàgina pot ser més lenta
  • que es dificulti la visibilitat d’alguns elements
continuarà...
Read more ...

dissabte, 19 de desembre del 2009

Bones pràctiques web: Vol. 2

2ª Part: Recursos Disponibles

Títols i subtítols (encapçalaments)
Els títols són un element crucial en la estructuració de cada pàgina. Tant des del punt de vista de codi com de presentació, la seva utilització estableix la jerarquia de continguts i facilita la navegació, així com la indexació en els cercadors.
Els encapçalaments ens ajudaran a dividir paràgrafs i a introduir conceptes.

Els encapçalaments aporten molta informació en poques paraules i ens permetran estructurar els continguts en unitats informatives més petites que en facilitaran la lectura.
Amb l’ús d’encapçalaments podrem organitzar el text. Ens ajudaran a estructurar millor els textos, donen mides de lletra proporcionals a la importància de cada part, millorem la lectura en dispositius adaptats i la presencia en cercadors.
Useu encapçalaments per a introduir conceptes, idees, paràgrafs, en els textos.

Llistes i enumeracions
Sempre que ens sigui possible és correcte la presentació de la informació en format de llista (numerada o de pics) amb apartats i subapartats. Les llistes es llegeixen millor que els paràgrafs.
Exemples de llistes:
  • Llistes d’enllaços
  • Llistats d’adreces

Frases i Paràgrafs
Cal usar frases senzilles, no cal que es compliquin innecessariament les frases.
Un paràgraf, una idea. Pensem si podem dividir en dos un paràgraf de 6-8 línees.
La norma ens aconsella:
  • Títols: 8 paraules o menys
  • Frases: de 15 a 30 paraules
  • Paràgrafs: de 40 a 70 paraules
  • Planes i documents: 500 paraules o menys

Justificació del text
Un recurs que facilita la lectura del text en les pantalles d’ordinador és l’alineació a l’esquerra, no obstant això, es disposa de diferents funcionalitats de modificació del paràgraf, però si n’escollim una, cal que la fem servir igual per tot el web.


Negretes, cursives i subratllats
Utilitzar la negreta i la cursiva sobretot per les paraules clau i també per les parts més importants del text.
  • Negretes: ens serveixen per remarcar i destacar informació d’interès i paraules clau.
  • Cursives: estilísticament per donar èmfasi a una paraula o frase, i també per mots especials.
  • Subratllat: molt utilitzats en el llenguatge web per mostrar enllaços.
Usarem aquests recursos per a destacar paraules clau en els textos.

continuarà...
Read more ...

dijous, 17 de desembre del 2009

Bones pràctiques web

Bones pràctiques a l'hora d'introduir continguts en un web, seguint criteris d'accessibilitat i usabilitat.

En les pantalles d’ordinador els textos es llegeixen més lentament i amb més dificultats que els textos impresos. Val a dir també, que els usuaris d’Internet cada cop són més impacients i escanegen la pàgina en comptes de llegir-la.
Escanejar la pàgina vol dir fer un escombrat a la pantalla d'esquerra a dreta i de dalt a baix, per això en ocasions es parla de la zona calenta de la pàgina (dalt i a l'esquerra), perquè és el primer punt on l'usuari posa la seva mirada per a iniciar la lectura o visió del web.
És per això que la distribució dels continguts dins d’una plana web, cal fer-la seguint unes petites normes o bones pràctiques que ens ajudaran en la tasca de maquetació dels continguts i també facilitaran la lectura i la cerca de conceptes en el nostre web per parts dels usuaris.

1ª Part: Escriure per al web
Recomanacions per tal d’escriure els continguts pel web:
  • Els continguts cal que siguin informatius, concisos i ben estructurats.
  • Utilització d’un llenguatge senzill, accessible, no tècnic.
  • Agrupar la informació relacionada, per a ajudar a l’usuari a trobar la informació interessant d’un determinat assumpte més fàcilment.
  • No abusar de les majúscules, dificulta la lectura de les paraules.
  • Cal tenir especial cura amb l’ortografia i la gramàtica.
  • Brevetat
continuarà...
Read more ...

dijous, 24 de setembre del 2009

Sistemes de Navegació Accessibles Vol. 5

Les WCAG 2.0 i els sistemes de navegació

Els principis bàsics inclouen:
  • Principi 1: El contingut ha de ser perceptible.
  • Principi 2: Els elements de interacció presents al continguts han de ser operables.
  • Principi 3: El contingut i els controls han de ser comprensibles.
  • Principi 4: El continguts ha de ser el suficientment robust per a que funcioni amb les tecnologies actuals i futures.
Referent a la navegació pel lloc web, les WCAG 2.0 ens expliquen en el principi 2 de les pautes el concepte de la Operabilitat: els components de la interfície d’usuari han de ser operables.

En aquest cas fan referència al teclat, de manera que tota funcionalitat dels continguts és operable a través d’una interfície de teclat sense que existeixi límit de temps específic per a realitzar les pulsacions de les tecles. [Nivell A fins a AAA]

Navegabilitat: cal proporcionar mitjans que siguin d’ajuda a l’hora de navegar, localitzar el contingut i determinar on ens trobem.
Així ens trobem amb:
Si existeixen mecanismes per a saltar a blocs de continguts cal que es repeteixin en múltiples pàgines [Nivell A]
Les pàgines web cal que tinguin títols que descriguin el seu tema o propòsit [Nivell A]

Ordre de focus: Si en una pàgina web es pot navegar de forma seqüencial i la seqüència de navegació afecta al seu significat o operativitat, els components que poden rebre el focus ho han de fer en un ordre que conservi integres el seu significat i operativitat [Nivell A]

Encapçalaments i etiquetes: Els encapçalaments i les etiquetes han de descriure el tema o propòsit pertinent. [Nivell AA]

Focus visible: qualsevol interfície d’usuari que sigui operable a través del teclat ha de comptar amb un indicador visible del focus de teclat. [Nivell AA]

Ubicació: Cal que es proporcioni a l’usuari informació d’orientació sobre la seva ubicació dins d’una col·lecció de pàgines web [Nivell AAA]

Encapçalaments de secció: Usar encapçalaments de secció per a organitzar el contingut. [Nivell AAA]

També en el principi 3 Comprensibilitat: la informació i l’ús de la interfície d’usuari cal que sigui comprensible
La pauta 3.2 en parla de que el web cal que sigui Predictible: cal crear pàgines web l’aparença i operabilitat de les quals cal que sigui predictible.
Rebre el focus per part de qualsevol component no ha de provocar cap canvi en el context [Nivell A]

Navegació consistent: Els mecanismes de navegació repetits en múltiples pagines web dins d’una col·lecció de pàgines web apareixen en el mateix ordre relatiu cada cop que es repeteixen [Nivell AA]

Identificació consistent: Els components que tenen la mateixa funcionalitat dins d’una col·lecció de pàgines web s’han d’identificar de forma consistent. [Nivell AA]

Més informació sobre les pautes 2.0

Continuarà...
Read more ...

divendres, 11 de setembre del 2009

Sistemes de Navegació Accessibles Vol. 4

Les WCAG 1.0 i els sistemes de navegació

Tècniques essencials per a les directrius d’Accessibilitat per al Continguts de la Web 1.0

Navegació
Punts de control:
  • Crear un estil de presentació que sigui consistent a través de las pagines. [Prioritat 3]
  • Emprar mecanismes de navegació de manera consistent. [Prioritat 2]
  • Proporcionar barres de navegació per a destacar y donar accés als mecanismes de navegació. [Prioritat 3]
  • Proporcionar informació sobre la distribució general del lloc (Ex., amb un mapa del lloc o una taula de continguts). [Prioritat 2]
  • Si es proporcionen funcions de cerca, habilitar diferents tipus de cerca per a diferents nivells de habilitat i preferències. [Prioritat 3]
  • Proporcionar metadades per a afegir informació semàntica a les pàgines i als llocs. [Prioritat 2]
Un estil de presentació consistent en cada pàgina, permet als usuaris localitzar mecanismes de navegació més fàcilment i també poder saltar de forma fàcil aquests mecanismes per a trobar el contingut important. Això ajuda a les persones amb problemes d’aprenentatge i lectura, però també fa més fàcil la navegació per a tots els usuaris.
Exemple d’estructures que poden aparèixer en el mateix lloc a totes les pàgines:
  1. barres de navegació
  2. el contingut principal de la pàgina
  3. publicitat
Un mecanisme de navegació crea una sèrie de rutes que el usuari pot prendre a través del lloc. Proporcionant barres de navegació, mapes del lloc, y sistemes de cerca, s’incrementa la possibilitat de que un usuari trobi la informació que està cercant en el lloc.
Si el lloc web es bàsicament visual, l’estructura pot ser difícil de navegar si l’usuari no pot formar-se un mapa mental de cap on va o d’on està. Per ajudar-lo, els desenvolupadors de continguts cal que descriguin algun mecanisme de navegació.

Continuarà...
Read more ...

diumenge, 6 de setembre del 2009

Els 7 millors llibres sobre usabilitat

No me hagas pensar de Steve Krug Disponible en castellà i anglès

Usabilidad de Páginas de Inicio de Jakob Nielsen Disponible en castellà i anglès

Defensive Design for the Web de 37 signals Disponible en anglès

About Face 2.0 de Alan Cooper i Robert Reimann Disponible en anglès

Psicología del Color de Eva Heller Disponible en castellà

Universal Principles of Design de William Lidwell, Kritina Holden i Jill Butler Disponible en anglès

Web Bloopers de Jeff Johnson Disponible en anglès
Read more ...

dijous, 3 de setembre del 2009

Sistemes de Navegació Accessibles Vol. 3

Sistemes de navegació accessible

Navegació Tabular

L'ordre de tabulació: Per defecte aquest és el mateix que l'ordre d'aparició de l'element HTML, és a dir, el primer que apareix al codi és el primer al que es pot accedir.
Així la navegació amb el tabulador es farà element a element començant pel de més amunt.
Es pot canviar l'ordre de tabulació posant la propietat tabindex al elements. No s'aconsella canviar l'ordre de tabulació ja que s'entén millor l'ordre per defecte (de dalt a baix i d'esquerra a dreta)
Val a dir que a nivell d’usabilitat els webs acostumen a tenir molts enllaços, pensem per exemple en la plana portada d'un diari digital o d'un portal turístic, i por resultar molt costós en temps i esforç arribar a un enllaç concret.
També hem de tenir en compte que l'usuari ha de poder veure per quin element va la tabulació, per això podem emprar el següent codi CSS:
:focus, input:focus{outline:2px red solid;}
és a dir, remarcar amb requadre de color l'element sobre el qual està el focus.

Dreceres de teclat

Les dreceres de teclat són una alternativa a la navegació tabular amb el problema de l'excés d'enllaços.
Es poden crear diverses combinacions de tecles per arribar als elements que poden tenir més importància pels usuaris:
  • Pàgina d'inici
  • Pàgina productes
  • Pàgina informació de la empresa
  • Pàgina Contacte
  • Alt-1 + Intro: Pàgina d'inici
  • Alt-2 + Intro: Pàgina productes
  • Alt-3 + Intro: Pàgina informació de la empresa
  • Alt-4 + Intro: Pàgina Contacte

Dreceres de navegació

Les dreceres de navegació ajudaran als usuaris a accedir a les seccions importants de la pàgina (que nosaltres mateixos definirem)
Per exemple podem afegir dreceres de navegació per accedir directament a:
  • Pàgina d'inici
  • Menú de navegació
  • Contingut
  • Contacte
Accesskeys

Les accesskeys ens ajudaran a accedir ràpidament a un element. És aconsellable que s'usin per a accedir a parts del web que s'utilitzin sovint, com per exemple:
  • cercador
  • pàgina d'inici
  • menú de navegació
Les accesskeys, encara que poden resultar molt útils tenen alguns problemes, per exemple:
  • Cada lloc web té les seves pròpies, no s'ha arribat mai a un consens sobre un grups de tecles.
  • De vegades poden generar conflictes si s'usen lletres com a accesskey.
  • Els usuaris han d'accedir a una pàgina d'ajuda per veure les accesskey disponibles per aquell lloc web.
Continuarà...
Read more ...