Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UX. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UX. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de febrer del 2016

La Internet de les coses i Disseny d’Experiència d’usuari en la Internet de les Coses


La Internet de les coses o Internet of Things (IoT) es tracta d'un concepte que es refereix a la interconnexió digital d'objectes quotidians amb Internet  i també amb altres objectes i que tindrà nombroses aplicacions que canviaran per complet la vida de les persones.
És la idea de l’objecte “intel·ligent”. Un objecte dins de la Internet de les coses pot ser una etiqueta en una capsa de medicaments que informi de quan ens hem de prendre la medicació, quina dosi hem de prendre o quan caduca aquest medicament.
Tot i que pot resultar un idea de ciència ficció avui en dia ja s’utilitzen aplicacions que es basen en aquest concepte i també etiquetes i sensors que a més d’informar també poden operar amb altes objectes per realitzar accions.
Penseu per exemple en l’aplicació per trobar el mòbil o els rellotges que ens informen de gairebé tot i no només de l’hora.



Com influirà la IoT en el futur i també actualment?

  • La nostra vida quotidiana: Domòtica
    Temperatura adequada dins de casa, control de il·luminació, trobar objectes (claus, comandament a distància), control de la despesa d’aigua
  • Ciutats: Smartcities
    Control de trànsit, nivells de CO2, il·luminació de carrers, neteja de carrers i contenidors plens, lloc per aparcar
  • Indústria i Agricultura
    Seguretat passiva (extintors), monitoreig en la construcció d’edificis per millorar-ne la seguretat i la qualitat de materials, sistemes de detecció de manteniments i reparacions.
    Control i detecció de plagues agrícoles, recol·lecció selectiva.
  • Medi ambient
    Control de la qualitat de l’aigua i l’aire, sistemes d’informació i seguretat en desastres naturals


Disseny d’Experiència d’usuari en la Internet de les Coses
Quan pensem en el disseny dels objectes connectats tendim a centrar-nos en els elements més visibles i tangibles.
Aquests són el disseny industrial dels dispositius connectats, i les interfícies d'usuari (UI) que es troben en aplicacions mòbils i web i en els propis dispositius.

Aquestes són preocupacions importants, que tenen un gran impacte en l'experiència de l'usuari final del producte. Però són només una part de la imatge. Es pot crear una molt bona interfície d'usuari i una impressionant peça de maquinari (hardware), i els usuaris encara podrien tenir una mala experiència del producte en el seu conjunt.

Dissenyar per la IoT és més complex que el disseny de serveis web ja que hem de considerar molts més aspectes.
El disseny d'un objecte connectat requereix l'enfocament i estudi de tot allò que envolta a l'usuari, els propis usuaris (capacitats físiques, coneixements, etc.), la complexitat dels objectes, la tecnologia i l'enfocament comercial per donar a conèixer aquests objectes.

L’ UX per la IoT és diferent
Com ja hem dit els objectes connectats plantegen reptes de disseny que seran nous per als dissenyadors, acostumats als serveis de software. Molts d’aquests reptes es deriven de:

  • La pròpia naturalesa especialitzada dels dispositius IoT
  • La capacitat d’aquests dispositius per fer de pont entre el món digital i el món físic
  • El fet de que molts objectes de la IoT són sistemes de múltiples dispositius
  • La pròpia xarxa

La part més complexa dependrà de:
  • La maduresa de la tecnologia amb la que es treballa
  • El context d’ús i les expectatives que puguin tenir els usuaris del sistema
  • La complexitat que pot tenir el servei (per exemple el nombre de dispositius que l’usuari ha de fer anar per a interactuar amb el servei)


Dispositius especialitzats
Moltes de les "coses" de la Internet de les coses són dispositius informàtics especialitzats. A diferència dels dispositius que coneixem i fem anar normalment (smartphones, ordinadors, etc.), aquests dispositius hauran de ser construïts i optimitzats per a complir amb funcions específiques.
EL propi dispositiu haurà de ser dissenyat i fabricat per a respondre a uns controls i accions pels quals encara no existeixen estàndards ni guies.
Aquets controls poden ser físics a través de pantalles i botons, d’àudio (controls de veu), gestuals, etc.

Context del món real
L’ús de sensors ens permetran agafar dades del món real de tots aquells objectes connectats i el seu entorn.
Les accions que es puguin dur a terme en el món real a través de l’activació dels objectes han de ser controlades i monitoritzades i cal tenir en compte que una acció en el món digital es pot desfer, però en el món real sovint no és possible.


Disseny per a Sistemes de dispositius i serveis
Molts dels objectes connectats són un sistema de diversos dispositius i serveis. La funcionalitat pot ser distribuïda a través de múltiples dispositius amb capacitats diferents.
Podem controlar el que passa a casa nostra a través del mòbil però, també a través d’un panell de control al rebedor o una aplicació web. Tots i cadascun d’aquests dispositius han d’oferir una interfície d’usuari coherent, que sigui fàcil de reconèixer i usar.

Si pensem en els sistemes automatitzats on les accions passen físicament lluny d’on som i no ara mateix, ens dóna una altra manera d’interactuar i de comprendre el vincle entre les accions de l'usuari  i les conseqüències.
Per exemple en els sistemes de reg automàtic que s’inicien i s’apaguen en un moment determinat del dia, o en els sistemes de confort climàtic en les cases o en els robots de cuina, són sistemes que coneixem i els podem desatendre un cop els engeguem, però també caldria que aquest sistemes tinguessin a la vegada sistemes de control i monitorització per a minimitzar el risc d’errors, accidents o mal funcionament.
Cal fer èmfasi en que en el món digital les accions són reversibles però en el món físic no sempre.
Tots aquests sistemes complexos poden tenir molts usuaris, múltiples interfícies d'usuari, molts dispositius i moltes regles i aplicacions. La comprensió i la gestió per part dels usuaris de la forma en què s'interrelaciona tot pot ser extremadament difícil.
Cal dissenyar saben que el repte més important de cara a l’usuari final serà arribar a configurar, entendre i fer anar un sistema d’objectes que poden dur a terme accions sense la seva intervenció.


Dissenyar per a Xarxes
Pregunta ràpida com es que a Barcelona el menú mòbil  es connecta a la xarxa 4G i a Lleida a la 3G? Si assumim que els objectes de la IoT estaran sempre connectats (de fet aquesta es la idea) també haurem d’assumir (de moment) que pot ser que vagin lents o fallin.
En el món físic les nostres acciones responen de forma immediata i fiable, és a dir un interruptor funciona o no funciona però no es queda “carregant”.
En un sistema distribuït, els dissenyadors han de tenir en compte sovint retards, discontinuïtats, i la incertesa com a part de les interaccions de l'usuari normal i manejar tots aquests inconvenients de la forma més elegant possible.

Per a saber més sobre la IoT

Internet of Things Wikipedia
Observatorio de la Internet de las cosas
The internet of things IoT council, a thinktank for the Internet of Things
IOT Solutions World Congress

Read more ...

dimarts, 23 de febrer del 2016

Responsive Web Design i Adaptive Web Design

La construcció d’un lloc web agradable visualment i funcional requereix molt més que codi (HTML, CSS i més). Es tracta de crear la millor experiència per als usuaris oferint un lloc web que funcioni, accessible per tothom i amb qualsevol dispositiu i que ens faci servei ara i en el futur, és a dir, que no es quedi obsolet a la primera actualització del navegador.
Per aconseguir-ho tenim les tècniques de Responsive Web Design (RWD) i Adaptive Web Design (AWD).
De forma simplista un podria dir que RWD és un únic template per a tots els dispositius i l'AWD són diferents templates optimitzats per  a cada dispositiu.
Això que pot tenir un cert sentit no és del tot cert.
En primer lloc cal dir que no són conceptes antagònics i que no és millor una tècnica que l'altra. RWD i AWD poden ser i de fet són dues tècniques complementàries.

NOTA: aquest article es basa en un munt de lectures de diversos articles i llibres inclosos Adpative Web Design Crafting Rich Experiences with Progressive Enhancement d’Aaron Gustafson i Responsive Web Design d’Ethan Marcotte  i en la pròpia experiència de l’autora en disseny, UX i maquetació mòbil i web.

En què es basa el RWD?
La teoria ens diu que el RWD és fluid i s'adapta a cada mida de pantalla sense importar el dispositiu de destí.
Tot això s’aconsegueix amb:

  • Ús de media queries de CSS per adaptar el layout a la finestra o viewport
  • Ús de resposive images tant en mida com en resolució i gràfics vectorials svg
  • Ús d'una flexbox o caixa flexible (https://www.w3.org/TR/css3-flexbox/) o d'un sistema de plantilles (grid) si encara no us heu posat amb el CSS3
  • Javascript no intrusiu
  • La millora progressiva (Progressive Enhancement)


Media queries: Hem de dissenyar per tots els dispositius?
Resposta curta: NO
Si parlem d’amplades de dispositius entre fabricants i models la llista se’ns fa molt llarga, massa llarga i ens resultaria gairebé impossible adaptar el nostre layout a totes i cadascuna d’elles.
El que hem de fer és crear punts de ruptura (amb @media queries) allà on el nostre disseny ens ho demani no on un fabricant o model de dispositiu ens digui. Es tracta de fer-ho senzill, es tracta de:

Pensar en el disseny abans que en els dispositius
Però sempre hem de tenir en compte altres aspectes no només que afectin directament el nostre disseny sinó que afectin de forma directa l’experiència de l’usuari:

Consistència en l’experiència d’usuari
Sabem per informes i estadístiques que una part important dels usuaris utilitza el mòbil com a eina de consulta i que tasques com ara la compra online s’inicien en el mòbil (cercant i comparant productes) i finalitzen en desktop (un ordinador de sobretaula, un portàtil); per tant hem d’oferir a l’usuari una experiència de cerca, navegació i compra el més semblant possible, és a dir consistent, independentment del dispositiu que faci anar.

  • Consistència visual aspecte, colors, tipografia, imatges
  • Consistència en els continguts (content is the King)

Tot això cal mantenir-ho tant el l’experiència amb el mòbil com en tablet i en desktop.
Si creem punts de ruptura amb @media queries on ens ho demani el nostre disseny, podem agafar com a base l’experiència de navegació en els tres gran dispositius (mòbil, tablet i desktop). Les semblances i diferències que pot tenir el nostre disseny en els tres principals dispositius vindran donades pel propi context (és a dir la mida o viewport).

A internet troben alguns exemples de breakpoints que podem fer anar:
Media quèries for common device breakpoints
Medidas estándar de pantallas para tus media queries



Aquests exemples es tracten de llistats de pantalles i viewports comuns, de dispositius i ordinadors d'escriptori per fer-nos una idea de cap a on podrien apuntar les nostres @media queries, no es tracta doncs de cenyir-se a mides de pantalla estàndard, sinó de veure què és el millor i més específic pel nostre disseny.


En què es basa l’AWD?
ADW utilitza dissenys estàtics basats en punts de ruptura que no “responen” un cop carregats inicialment. AWD ens funciona per detectar la mida de la pantalla i poder carregar la disposició apropiada per a ella, és a dir, caldria dissenyar un layout per a cada mida de pantalla, que poden ser les “n” mides de pantalla més comunes que hi hagi actualment.
Es basa molt més que el RWD en el concepte de millora progressiva.



El concepte de la Millora progressiva
La Millora progressiva significa que el lloc web disposa de característiques més avançades com més avançat sigui el navegador amb el que l’usuari hi accedeix. La idea és que un web no cal que es vegi igual en tots els navegadors, però cal aprofitar les capacitats de cadascun dels navegadors per a que l’experiència dels usuaris sigui la millor possible
La millora progressiva proposa que el disseny web es realitzi de la següent manera:

  • En primer lloc, el disseny web ha de permetre l'accés complet i correcte a tota la informació de la pàgina independentment del tipus de navegador utilitzat per l'usuari.
  • Després de complir el requisit anterior, s'han d'utilitzar les característiques més modernes de per a la construcció del lloc web (CSS3 per exemple) encara que només els usuaris amb navegadors més moderns siguin capaços de gaudir-les.



Imatge extreta del capítol 1 del llibre Adpative Web Design Crafting Rich Experiences with Progressive Enhancement d’Aaron Gustafson


AWD utilitza molt més les tècniques de la millora progressiva com a mitjà per a definir un conjunt de mètodes de disseny enfocats en l’usuari i no pas en el navegador.
Si pensem el la idea d’un layout per cada mida de pantalla l’AWD ens dóna la possibilitat d’oferir la millor experiència a l’usuari quan accedeixi amb qualsevol dispositiu i això no només vol dir disseny i aspecte visual, també vol dir continguts i funcionalitats.

Conclusions i discussions
Per la xarxa hi ha molta informació sobre el RWD però poca i força contradictòria sobre el AWD. El concepte de Millora progressiva molts cops es utilitzat com a sinònim del AWD.
De l’únic de podem estar segurs és que ambdues tècniques s’han d’utilitzar per millorar l’experiència de l’usuari en qualsevol dispositiu.

Més informació 

Llibres: 
Responsive Web Design d’Ethan Marcotte 
Adpative Web Design Crafting Rich Experiences with Progressive Enhancement d’Aaron Gustafson

Articles:
Understanding Progressive Enhancement
Progressive Enhancement: What It Is, And How To Use It?


Read more ...

dimecres, 8 d’octubre del 2014

Bootstrap Material Design

Si us agrada l’estil visual de Material Design i feu webs i a més feu anar Boostrap, aviu us presentem Bootstrap Material Design un projecte que imita les característiques del projecte de Google orientat al disseny web que fa anar Bootstrap en la seva versió 3.



Trobarem els següents elements:
  • Botons: en diferents estils i accions (habilitat, deshabilitat)
  • Tipografia i jerarquies
  • Icones (490 icones )
  • Taules
  • Foormularis
  • Navegació: menús i submenús, paginació, breadcrumbs
  • Indicadors: alertes, etiquetes, badges
  • Barres de progrés i sliders
  • Finestres de diàleg
  • Llistes


Bootstrap Material Design

Read more ...

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Material Design: llenguatge visual per a productes Google

Material Design és un llenguatge de disseny desenvolupat per Google pensat pel seu sistema operatiu i per les aplicacions pròpies de Google.
Aquest nou llenguatge visual, segons ens diu Google, "sintetitza els principis clàssics del bon disseny amb la innovació i les possibilitats que ofereixen la tecnologia i la ciència".
La darrera versió del SO Android (Android L) farà anar Material Design i properament totes les aplicacions de Google l'aniran incorporant.



Material design es basa en tres principis:

Metàfores
La metàfora d’elements "materials", és a dir, elements que ens recordin a coses físiques superfícies, vores, etc.

Elements gràfics del disseny pensat per a impressió
Inclou tipografia, espai, escala de color, ús de jerarquies visuals, espais en blanc, etc.

Animacions o moviment
Totes aquelles accions que poden fer eles usuaris que es mostrin de forma significativa i coherent (això és fàcil de dir , però un pèl complex d'entendre si no es veu en directe, diguem que les animacions de transició entre elements i/o pàgines responen a moviments naturals i intuïtius, en definitiva res d'explosions rares ni girs 3D per passar de pagina o per veure més gran una imatge)



Continguts:

  • Animació: es basa en l’anomenat moviment autèntic, interaccions responsive, transicions significatives i "detalls encantadors".
  • Estils: color (hi ha una paleta de colors creada específicament), tipografia, icones, imatges i el seu tractament
  • Layout: estructura i mètriques: sistema de grid, ubicació dels elements principals com barres d'eines, menús, navbar, sidenav, etc.
  • Components: els de sempre és clar; llistes, botons, quadres de diàleg, grid, barres de progrés, sliders, taules, formularis, etc.
  • Patrons: que fan referencia a les accions del usuaris, con es selecciona un text, com es fa gran un imatge, com es cerca, etc.
  • Accessibilitat: Material Design pot ajudar en la navegació i la llegibilitat de continguts a més d’oferir útils que serveixen de guia i opcions de feedback.


Si en voleu saber més: Guidelines Material Design

Read more ...

dijous, 27 de desembre del 2012

34Grid: sistema de grid responsive

D’entre els molts, moltíssims sistemes de grid que trobem per Internet i encara que ens tinguem algun de preferit, avui voldríem destacar 34Grid System.
Aquest sistema ens ofereix una aplicació senzilla i visual per a la configuració de les columnes amb els seus paràmetres bàsics, és a dir, la quantitat de columnes i els espais entre columnes.
Un cop configurada la grid ens permet descarregar un joc d’arxius CSS i HTML llest per usar en el nostre nou lloc web.
Uns de les coses bones que té 34Grid System és que no només contempla la distribució de continguts, el sistema és prou flexible con per tenir en compte el tipus de contingut i l’ús que se’n farà. Així ens trobem que permet la configuració de continguts de tipus text i vídeo i a més afegir widgets de les xarxes socials (Facebook i Twitter).
Com tots o la majoria de sistemes de grids, 34Grid System s’adapta també per a dispositius mòbils i al RWD.


Read more ...

dissabte, 3 de novembre del 2012

Arquitectura de la informació per a aplicacions mòbils.

Ja vam parlar en anteriors entrades que dissenyar per a mòbils és una mica diferent que fer-ho per a la web.
Els smartphones són eines bàsicament de consulta i per tant cal no sobrecarregar l’aplicació ni tampoc oferir en una sola pàgina tots els continguts disponibles (de tots és ben sabut que això també s’aplica a la web).
L’arquitectura de la informació per a una aplicació mòbil ens porta un pas més enllà i com veurem té els seus propis patrons de disseny encara que també es poden aplicar els tradicionals que coneixem en web. És important recordar que no hi ha una única manera de construir una bona arquitectura de la informació i que sempre depèn del tipus d’aplicació, dels continguts, tecnologia emprada, dispositiu, etc.
Podem aplicar diferents tècniques per construir el sistema de menús, pàgines o seccions.

Sistema jeràrquic. Aquest és un dels sistemes més coneguts i que s’ha fet anar en moltíssimes pàgines web, parteix d’un node pare (plana principal o índex) del que van sortint nodes fills. Aquest sistema és l’adequat per a llocs o aplicacions que tenen molt contingut però pot resultar carregós en una aplicació mòbil pel reduït espai de pantalla disponible. A més la idea de navegació jerarquitzada que necessita de breadcrumbs o camí recorregut és un concepte propi de la web, que en aplicacions natives per a dispositius mòbils no s’aplica. Cal pensar també que en una app els nivells de profunditat cal que siguin els mínims i els sistema jeràrquic ens empeny a crear subnivells.

Sistema Hub. Aquest és el model per defecte en l’iPhone d’Apple. Consta d’un índex central des del qual els usuaris poden navegar cap a altres “planes” de la pròpia aplicació. Dins de cada plana, l’usuari no pot fer res més que veure’n el contingut i tornar a l’índex per anar a una altra plana. Aquets sistema és útil per aplicacions petites o en les que cada plana només realitza un acció.

Sistema lineal. Amb aquest sistema partint d’una pàgina inicial es va accedint a la vista detall. Imaginem-nos un llistat principal del que al seleccionar un ítem d’aquest llistat anem a veure’n el detall que a la vegada torna a ser un llistat. Aquest sistema ens permet navegar endavant i enrere i ens dóna una visió molt clara d’on som i també des d’on hem vingut.

Sistema de pestanyes: és el sistema més fàcil d’entendre i visualment més conegut pels usuaris. Consisteix en tenir en format de pestanyes totes les pàgines o seccions de l’aplicació i poder navegar per aquestes pestanyes. Segons la secció on ens trobem la seva pestanya quedarà marcada o ressaltada d’alguna forma (color, mida, etc.)

Vista filtrada. Els amics filtres sempre ens acompanyaran, veritat? De tots és conegut com funcionen. Permet a l'usuari navegar dins d'un conjunt de dades mitjançant la selecció d'opcions de filtre, per tant és una “navegació personalitzada”. És útil per aplicacions molt grans amb una gran quantitat de continguts, però, siguem clars, no es pot filtrar per tot i alhora, bé sí que es pot, però no es recomana, la corba d’aprenentatge pot ser llarga i el sistema pot ser molt complex.

Després de veure una mica com són i com funcionen tots aquests sistemes, ens preguntem i quin és el millor? La resposta és senzilla: tots ho són, però cal aplicar-los seguint criteris de sentit comú (d’acord), i també quin tipus d’aplicació s’ha de desenvolupar, quins continguts tindrà, a quin tipus d’usuaris va enfocada i per quin dispositiu.
Read more ...

dijous, 5 de juliol del 2012

Recursos UX i més

Als que us agrada aquestes coses de UX, usabilitat, arquitectura de la informació, wireframes i Mockups, us presentem un recull de webs i comptes de Twitter sobre aquests temes:



UX Magazine: Magnífics articles sobre UX de grans gurús del tema amb actualització freqüent.

The UX Bookmark de tot i amb ganes sobre UX: llibres, recursos, articles.

UX factory recursos al Twitter.

UX4Good: La lliga de superherois de l’UX.
A twitter i al web

UXFeeds notícies i alertes multiidioma a Twitter sobre el món UX, hem vist tuits en japonès!!.

Usability blog Blog sobre usabilitat amb molt bons articles i recursos.

Usabilidad y UX en castellà a Twitter.

UX Professionals: El grup de professionals de l'UX.

UX & Usability News: La vida és curta, fes-la usable.

UPA o UXPA: Associació de Professionals de l'usabilitat.

Uxplora: Borsa de treball sobre usabilitat, experiència d'usuari, arquitectura de la informació, disseny d'interacció, disseny d'interfícies i més.

Extra: Infografia / guia sobre les vertents professionals de l'UX (als EUA): UX Carrer Guide
Read more ...

divendres, 18 de maig del 2012

Creant estils dins de wireframes

Fa temps que el nostre dissenyador preferit ens reclamava una ajuda per tal de millorar i optimitzar la seva tasca creativa, sense haver de preocupar-se de què és cada cosa, quina mida ha de tenir aquest text, o si els enllaços van subratllats o no.
La idea és que en el procés de crear els prototipus, ja es defineixin encapçalaments, enllaços, mides i alguns comportaments. Us posarem uns quants exemples que sempre s’entén millor.


Exemple 1: Llistat de notícies
Un ítem de tipus noticia en un llistat de notícies sabem que es compon dels següents elements:

  1. Títol
  2. Subtítol o descripció
  3. Imatge
  4. Enllaç per veure la noticia sencera
  5. Categoria (si n’hi ha)
  6. Data (si n’hi ha)

Un cop posicionats en el wireframe cal donar unes quantes pistes més al dissenyador com per exemple:

Si la noticia en qüestió tindrà o no data ja serà decisió del client o de l’estratègia de continguts que es faci per aquella web, per què dic això? Doncs perquè pot ser que ens interessi tenir notícies però no les actualitzem tant sovint com voldríem o per que el nostre sector no és generador de notícies, per tant seria aconsellable que la data no aparegui, com a mínim en el llistat.

Exemple 2: Llistat de documents:


Com podem veure en certa manera també estem definint una mica el disseny del llistat, tot i que la decisió final la tindrà el dissenyador.
En el cas de que estiguéssim treballant amb un Gestor de continguts (CMS) i aquest tingués ja una manera de definir, per exemple un llistat de notícies, pot ser interessant veure com defineix cada element i si convé adaptar-nos a ell.

En continuarem parlant
Read more ...

dijous, 17 de maig del 2012

Reflexions sobre altres reflexions

Llegint un capítol del llibre Siete años de experiencia de usuario del Daniel Torres Burriel sobre els prototipus web en paper, m'agradaria explicar una mica la meva pròpia experiència amb el llapis i la goma d'esborrar
Quan vaig començar a fer wireframes i coses d'aquestes a l'empresa on treballo ara i vaig demanar un llapis, una goma i una maquineta de fer punta, me van mirar fixament, diria que amb condescendència, sobretot en les reunions que teníem d'inici del projecte on anàvem perfilant l'estructura de la web i jo anava "fent ratlles" en una llibreta que després traslladava a MS Visio i després a PDF que això del Visio és massa raro.
A mi que fer coses a mà sempre m'ha agradat, trobo que poder definir amb llapis i paper aporta molt més que anar directament a l'ordinador. Per exemple el fet d'anar guixant línies sense ordre ni concert mentre vas pensant en com serà un menú amb el seu submenú, anar escrivint a mode de recordatori aquí i allà, xifres, que si píxels que han de tenir les imatges, que si la data d'entrega, que si fletxes amunt i avall per indicar una acció, llistat d'elements d'una fitxa de producte, etc.
Quan portada dos anys ben bons prototipant amb Visio, fent anar un sistema de grids (el de 960 a 12 columnes!!), havent-me creat fins hi tot una petita biblioteca d’elements tipus formularis, blocs de continguts, etc., un visionari de la l'empresa va dir que MS Visio era cutre, i que s'havia de fer tot amb Fireworks.
Ja sé que l'eina és el de menys, el problema va ser la imposició. Evidentment el seu suggeriment / imposició va entrar per una orella i va sortir per l'altra.
El tema és que després de 4 anys, ja ningú qüestiona ni el llapis ni la llibreta i pobre del que qüestioni el Visio!! (xD).
Recomanem llegir i fullejar (com es fulleja un llibre en .pdf?) les reflexions sobre el món UX durant 7 anys del Daniel.


Read more ...

dilluns, 14 de maig del 2012

UX Spain

Pels que no vam anar a UX Spain per que estàvem de Festa major (o perquè ens van quedar sense entrada), un recull de que va ser en twits i posts.

Un parell de posts a Designit
http://designit-es.tumblr.com/post/22842336958/en-uxspain
http://designit-es.tumblr.com/post/23003224196/uxspain-segunda-parte

Presentació de Javier Cañada a UXSP Los sistemas y la belleza

UXSP minut a minut via Kungfux Master

La crònica de UXSP per Daniel Torres Burriel

Els que Multipliquen també hi van ser

Repercussió a twitter #uxsp

El resum definitu via Qweos



Read more ...